Ús d'antibiòtics en animals.

 Xavier Mesquida (Manacor, 1970) és microbiòleg i membre de la Comissió d'Infeccioses i del Grup de Control d'Infecció de l'Hospital de Manacor. Des de ME ecològic de Mallorca volem conèixer més a fons el problema dels tractaments antibiòtics en animals i com afecta aquesta pràctica en la salut humana. 

Un dels principals problemes que tenim, no només al nostre hospital, sinó ja a nivell mundial, és l’augment de la prevalença d’infeccions per bacteris multiresistents. Els bacteris multiresistents sorgeixen per la utilització dels antibiòtics en medicina humana, però també sabem que una part important del problema ve de l’ús d’antibiòtics en animals. Així com amb humans s’utilitzen els antibiòtics per tractar infeccions (i nosaltres sempre insistim en el bon ús d’aquests antibiòtics), un dels problemes que hi ha en salut animal és que s’estan utilitzan antibiòtics com a factors de creixement dins els pinsos i també com a mesura preventiva de possibles infeccions d’animals. Aquestes pràctiques no són ilegals, però el problema és que els antibiòtics s’haurien d’utilitzar quan hi ha una infecció, no per prevenir-la.

 

Quin és el motiu de l’ús preventiu dels antibiòtics en animals?

Dins les explotacions ramaderes grans, on hi ha molts animals en un espai molt reduit, les infeccions per via respiratòria es transmeten d’un animal a un altre de manera rapidíssima. Per tant, una infecció que pot començar afectant un sol animal, es pot convertir ràpidament en una infecció que acabi amb la meitat del bestiar. A Espanya, no només som dels països que més antibiòtics utilitzem en humans, sinó que també estem al capdavant en l’ús d’antibiòtics en animals.

 

D’acord. I quin és el problema de tot això i com ens afecta a les persones?

El problema és que quan un animal rep un antibiòtic, els milions de bacteris que viuen dins l’intestí d’aquell animal també entren en contacte amb aquest antibiòtic. Alguns d’aquests bacteris, quan entren en contacte amb els antibiòtics, es transformen en bacteris resistents a aquest antibiòtic. Quan aquest animal és sacrificat, aquests bacteris estan presents a la carn que després arribarà al nostre supermercat. Una vegada tinguem aquesta carn a casa nostra, simplement tocant la carn les nostres mans es poden contaminar, i de les mans pot passar a qualsevol estri de cuina que podem utilitzar per tallar unes verdures, etc. Sigui com sigui, si ens mengem aquests bacteris resistents i entren en contacte amb la nostra microbiota intestinal, el més probable és que la nostra pròpia microbiota s’encarregui de no deixar-los créixer. Però sempre hi haurà persones (que hagin rebut tractaments antibiòtics, diabètiques, amb obesitat, etc.) amb una microbiota que faciliti el creixement d’aquests bacteris resistents.

 

Per tant, no vol dir que sempre que mengem carn d’animals que han rebut tractament antibòtic haguem d’adquirir bacteris multiresistents.

No, però hi haurà una part de la població, que precisament és la que va més a l’hospital, que sí que l’adquirirà. Quan una persona amb aquest bacteri multiresistent rebi un tractament antibiòtic desenvoluparà futures infeccions causades per aquest mateix bacteri que haurà anat creixent.

 

I una vegada es té aquest tipus d’infecció, quin tractament es pot aplicar?

El problema és que només hi ha una o dues opcions terapèutiques per aquests bacteris. En tots els casos el pacient ha de quedar ingressat al centre hospitalari i segurament pugui tenir problemes secundaris. En definitiva, no és el millor antibiòtic que m’agradaria haver de prendre, però no hi ha més opcions.

El problema és que aquests bacteris, tot i que es tracti de microorganismes no patogens per les persones, tenen la capacitat de compartir el mecanisme de resistència. És a dir, si un bacteri d’origen animal es posa en contacte amb un d’origen humà, s’uneixen les dues membranes i es transfereix el mecanisme de resistència d’un a l’altre. Per tant, els bacteris d’una persona que no ha rebut cap tractament antibiòtic en la seva vida poden adquirir aquests mecanismes de resistència. De fet, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) i el Ministeri de Sanitat Espanyol ja han creat el Pla Nacional contra la Resistència d’Antibiòtics. Hi ha una divisió destinada a salut humana i una altra a salut animal. 

 

Per tant, quina seria la diferència entre una carn ecològica i una carn convencional?

Sabem, perquè està garantit, que una carn ecològica no ha rebut cap tractament antibiòtic, ja que la seva alimentació es basa en pastures (que tampoc han rebut cap producte químic). I en el cas que es donessin pinsos també tenim la garantia que provenen de l’agricultura ecològica. És possible que aquests animals hagin rebut un antibiòtic en un moment determinat, per una infecció, però no hi han estat sotmesos de manera continuada.

Jo sempre dic que si ets consumidor de carn, cap problema, però mira el que compres. No vagis a un supermercat i agafis una safata. I ja no només per tu, sino també per no contribuir a seguir augmentant aquest problema. Si tothom estigués en contra de l’ús d’antibiòtics en l’alimentació dels animals, aquest problema aniria desapareixent a poc a poc.

 

Hi ha altres motius per consumir carn ecològica?

La carn d’origen ecològic és carn d’animals que viuen lliures, que tenen molt espai i que poden menjar verd i això és importantíssim. Els greixos de la carn d’un animal que ha pasturat i que s’ha mogut no són comparables amb els altres. Els animals que mengen herba tenen concentracions més elevades d’àcids grassos omega 3. A més, s’ha comprovat científicament que a nivell de la seva composició nutricional, la carn ecològica és millor que la convencional.

 

 

Santiani, Campanet

Finca de Santiani, a Campanet. 90 quarterades, combinació de cereals i fruiters, 100 ovelles, 9 cabres i 4 ases.

Quedam a l'ermita de Sant Miquel de Campanet amb en Bernat Ramis. El seguim fins a Santiani, la finca que va comprar el seu padrí matern. Allà hi viu amb la seva mare, a una possessió (considerada anterior a la conquesta dels àrabs) que es manté com un temps i on es respira molta pau.

 

BERNAT: Els meus padrins en aquell temps feien una agricultura que jo anomeno "amb lògica", en comptes d'ecològica. Llavors va haver-hi un temps amb més possibiltats d'intensificar l'agricultura, amb adobs i maquinària, i ara jo he tornat a l'agricultura dels padrins. Aquí fa 20 anys que no hi ha entrat un adob, ni orgànic ni no orgànic. Tot és en rotació de lleguminoses, llavors cereals, llavors un any de descansar, etc. També hem disminuït la càrrega de bestiar.

 

A part de la feina de pagès, en Bernat es dedica a l'assessorament d'altres finques i a impartir cursos de poda i empelt. També forma part del projecte ME ecològic de Mallorca.

 

BERNAT: L'objectiu és revaloritzar el preu del me. Si anam units i hi ha una persona que fa de comercial, com és el cas d'en Juanmi, és molt més fàcil que si un ha d'anar per lliure. Aquí a Mallorca, i a altres part de la península, el problema és que moltes vegades la gent és molt individual i així és difícil poder treure el màxim rendiment. 

 

Ens explica que des dels 6 anys tenia clar que volia ser pagès. Li agrada llegir i viatjar. Pugem fins a la part més alta de la finca i contemplem les vistes, acompanyats pels cants de les cigales. En Bernat ens transmet assossec i saviesa, i Santiani ens convida a tornar-hi, quan no faci tanta calor.

 

 

 

 

 

0 Comments

Son Vell, Son Macià

Finca de Son Vell, a Son Macià (Manacor). 50 hectàrees, 100 ovelles, ametllers, garrovers i hortalissa.

 

Toni Sureda ens rep a Son Vell, finca que ja explotava el seu padrí i després el seu pare, Guillem. Tot i que en Guillem ja està jubilat, amb 82 anys encara tresca i dóna una mà al seu fill. Tots els productes que surten de Son Vell són ecològics: el me, les llenties, les patates, els melons, les ametlles i el vi. 

 

TONI: Consider que a l'època dels meus padrins ja era una explotació ecològica, perquè tenien molt esment de les coses, no tiraven abonos, etc. Després va passar al meu pare i ell era agricultor convencional i tiraven tots els productes que feien falta. Ara fa 10 anys vam decidir convertir-la en explotació ecològica i avui n'estem molt satisfets.

 

Com ens explica en Toni, la funció de les ovelles és abonar la terra i fer net. Gràcies a elles no ha de llaurar tant perquè es mengen l'herba sobrant. A més, les aprofita per vendre la carn amb el segell de me ecològic.

 

TONI:  La carn ecològica té un mercat molt més obert i acollidor que la carn convencional. Quan teníem l'explotació en convencional teníem una competència pràcticament deslleial, per exemple, amb el me de la península, que ens feia baixar molt el preu. 

 

Així i tot, dedicar-se professionalment a l'agricultura no és fàcil. 

 

TONI: Viure d'una explotació agrícola avui dia és bastant complicat. Sempre ho hem d'aprofitar tot al 100%. Hi hem de creure i no oblidar que a foravila 2 i 2 no fan 4. És una vida complicada, però si aconsegueixes comercialitzar tot el que puguis directament, tens una font d'ingressos que et permet sobreviure. Perquè el pagès sobrevisqui és necessari que la gent ens ajudi comprant els nostres productes. El pagès s'ha convertit en el jardiner de Mallorca. Si tenim turisme és perquè hi ha agricultura i perquè els pagesos se'n cuiden d'arreglar foravila i de tenir una carn diferent. 

 

En Toni i en Guillem són l'hospitalitat en persona. Ens mostren com elaboren el Corrent i el Son Vell, els seus dos vins, ens els donen a tastar i ens deixen etiquetar un parell de botelles. 

11 Comments

Son Cànaves, Llucmajor

Finca de Son Cànaves, a Llucmajor. 300 quarterades, 130 ovelles, porcs i hortalissa.

 

Lluís Cirera té 28 anys i és enginyer agrònom. Des de fa 6 anys, treballa a l'explotació agrícola heretada del seu pare, juntament amb la seva parella, n'Aina, i dos homes més. Va començar fent hortalissa en ecològic i actualment reparteix a domicili a Palma i fa mercat els dissabtes amb Això És Vida. Ara bé, el seu producte estrella i el que li permet viure del camp és el formatge i els iogurts que elabora a partir de la llet de les seves ovelles.

 

LLUÍS: Primer venia els xots per carn, però només d'això no podíem viure. Vam pensar que les ovelles, a part de carn, també ens podien donar llet i a partir d'aquí vaig començar a anar amb pageses que m'ensenyessin a formatjar. 

 

En Lluís també va viatjar un parell de vegades a Catalunya i allà va visitar algunes formatgeries per aprendre més sobre l'ofici. Arrel d'aquests viatges es va animar a elaborar el seu propi formatge fresc, formatge làctic i iogurts.

 

LLUÍS: Poc a poc anam introduint la raça Lacon, que és una raça lletera, i estem molt contents. Tenim 2 guardes, pel tal de controlar els parts i intentar tenir llet tot l'any.

 

Segons en Lluís, el més dificícil és el fet d'haver de munyir cada dia i organitzar-se bé per tal que els números surtin. A part d'elaborar productes làctics, també ven la carn dels seus xots sota el segell de ME ecològic. Dels porcs n'elabora sobrassada, de les oliveres n'extreu oli i olives, i de les figueres figues seques. Tot s'aprofita i tot té un sentit a aquesta explotació ecològica. I d'aquesta coherència surten uns productes exquisits, com el iogurt que puc donar fe que he tastat, que m'he acabat i que us asseguro no serà el darrer. Per conèixer més sobre Son Cànaves visiteu www.soncanaves.com

 

 

0 Comments

Son Lladó, Campos

Finca de Son Lladó, a Campos. 23 hectàrees, 47 ovelles, 2 mascles i 20 mens. 

 

Fa 15 anys la família d'en Pep Ollers va heretar una finca amb una casa de finals del segle XVII, a Campos. A partir d'aquí, van veure la possibilitat de reconvertir-la en agroturisme, però volien seguir amb la seva faceta de ramaders i agricultors. Actualment disposen de 4 apartaments per llogar i han aconseguit fidelitzar els seus clients que han trobat a Son Lladó un espai familiar, autèntic i amb una àmplia oferta d'activitats. 

 

PEP: En el nostre cas, els ingressos que hem anat generant dels lloguers ens han permès invertir en la part agrícola i ramadera de la finca. Hem pogut crear un ecomuseu i estem en procés de creació d'un bosc comestible. 

 

Tot d'una es va sentir identificat amb el projecte del ME ecològic i no va dubtar en formar-hi part, tot i comptar amb un ramat petit.

 

PEP: Crec que el futur del petit ramader, que probablement és el 80 o 90% de la ramaderia que es fa a Mallorca, passa per la comercialització i la venda directa en conjunt amb els altres ramaders. I des del grup de ME ecològic s'està fent molta feina per arribar al petit consumidor.

 

El perfil de client que més visita Son Lladó és la família centroeuropea i, com ens explica en Pep, són persones que demanen productes ecològics i que són sensibles a la producció local i als petits productors. No només els hi ofereixen allotjament, sinó també degustacions de me i visites guiades pel seu propi ecomuseu.

 

PEP: Els hi mostram com estem depurant les aigües, amb la depuradora biològica que tenim; com generem energia solar a partir de les plaques solars per encalentir aigua; també disposam d'una granja amb races autòctones. Tot plegat també suposa un atractiu pels residents que podem venir en temporada baixa.

 

Son Lladó no és només una altra de les cames que sosté el projecte del ME ecològic, sinó que és un destí vacacional cent per cent recomanable. Per a més informació podeu visitar el seu web www.agroturismesonllado.com 

 

 

 

 

 

 

0 Comments